•
Abscés
Un abscés és una acumulació localitzada de pus, produïda per una infecció bacteriana. Parlem d´abscés apical quan està localitzada a l´extrem de l´arrel de la dent. Un abscés periodontal és una infecció de la geniva que conté pus.
•
Condicionador de teixits
Material tou que es col•loca a l´interior d´una pròtesi removible per tornar el teixit inflamat a estat saludable.
•
Aftes
Petites ulceracions doloroses que sorgeixen a la mucosa bucal. Es desconeix, atès que és una afectació multifactorial, la seva causa, encara que solen aparèixer durant els estats de gran estrès que coincideixin amb una baixada en les defenses naturals de l´organisme. Tractament: rentades amb clorhexidina al 0,2% 3 vegades al dia després del raspallat i, si la seva causa és vírica o bacteriana, s´administraran els antivírics o antibiòtics que es considerin oportuns.
•
Ajust oclusal
Remodelació de les superfícies de masticació de les dents per restablir el contacte adequat entre les dents superiors i inferiors.
•
Alveolitis
Inflamació de l´alvèol dental després d´una extracció. És causada per una infecció o per coàguls de sang defectuosos. Es desenvolupa per l´absència del coàgul de sang que protegeix l´alvèol (lloc on estava la dent). Quan no hi ha coàgul, l´alvèol queda exposat a l´ambient de la boca, sent blanc de bacteris i agents externs que ocasionen que s´inflami i causi aquest característic dolor agut. Atès que la alveolitis dental o osteïtis alveolar és una complicació postoperatòria molt freqüent, s´han desenvolupat tècniques o tractaments per intentar controlar-la, i així reduir el nombre de persones que la desenvolupen després d´una extracció dental.
•
Alveoloplastia
És el procediment quirúrgic emprat per remodelar el llit ossi on s´allotgen les dents (alvèols) amb la finalitat d´aconseguir una major uniformitat i que la pròtesi removible parcial o completa tingui millor adaptació. S´ha d´eliminar el menor os possible, ja que la remodelació implica una disminució de l´os alveolar. És important eliminar totes les espícules i vores óssies punxegudes per deixar-ho el més arrodonit possible.
•
Anestèsia
El procés d´eliminació total del dolor amb agents químics. Anestèsia general causa la pèrdua del coneixement. Anestèsia local (usada amb més freqüència en odontologia) adorm una dent o una secció de la boca.
•
ORTODÒNCIA
Part de l´odontologia que s´ocupa de corregir els defectes i les irregularitats de posició de les dents. A més s´encarrega de la correcció de les dents, així com la supressió dels hàbits anormals, com la succió del dit o la deglució anòmala, aquests hàbits produiran males posicions dentals i òssies. L´edat fonamental de la col•locació ortodòntica és la fase del creixement.
•
APICEPTOMIA
És l´extirpació quirúrgica de l´arrel de la peça dental i dels teixits propers que estiguin infectats. De vegades, quan una endodòncia no és capaç d´eliminar completament un focus periapical i les molèsties persisteixen es recomana realitzar una extirpació de la peça o teixits danyats.
•
APICOFORMACIÓ
Procediment que estimula la formació de l´arrel de les dents en els nens.
•
ATACHE (O ANCORATGE DE PRECISIÓ)
És un dispositiu d´enclavament per estabilitzar una pròtesi parcial removible.
•
AVULSIÓ
Sortida completa d´una dent d´allotjament a l´os com a conseqüència d´un traumatisme.
•
BIÒPSIA
Extracció de teixit per al seu examen microscòpic.
•
EMBLANQUIMENT
Tècnica que aclareix el color de les dents moderada o summament pigmentats.
•
BRACKETS
Dispositiu ortodòntic que es fixa a una dent per tal d´enganxar un arc de filferro. Els braquets poden ser metàl·lics, de safir, ceràmics o de plàstic.
•
BRUXISME
És l´hàbit involuntari de serrar o relliscar les estructures dentals sense propòsits funcionals. Pot comportar mal de cap i dolor dels músculs de la mandíbula, coll i oïda.
El tractament recomanat per prevenir les conseqüències de la parafunció a les dents i articulació de la mandíbula és la fèrula de relaxació. Té una doble funció, proporcionar un contacte oclusal òptim entre les dues arcades i protegir les dents de forces anormals que puguin lesionar-les i / o desgastar-les.
•
CAD-CAM
La tecnologia cad (disseny assistit per ordinador) cam (fabricació assistida per ordinador) dental és la tècnica més innovadora disponible i suposa un avanç molt important en relació a l´odontologia convencional. Amb aquesta tecnologia digital, els models de la boca del pacient són escanejats i les restauracions processades i fabricades mitjançant una mecanització assistida per ordinador. Això aporta una gran precisió en el diagnòstic i la preparació, a més de permetre simular la cirurgia que es va a realitzar a la zona seleccionada.
La tecnologia cad cam dental consta de tres processos:
1. L´escaneig de la dent o implant dental en el model.
2. El disseny en ordinador de la pròtesi estètica mitjançant un software tridimensional (que permet calcular els eixos d´inserció, tenir referència del model antagonista, traçar una línia al marge cervical i augments de 500%).
3. I el fresat robotitzat o fabricació de les peces, a partir de la informació del disseny de la pròtesi en un curt període de temps.
•
Càlcul
Freqüentment coneguda com carrall, que és la placa dura, mineralitzada que s´adhereix a les dents.
•
CANDIDIASI
Infecció causada pel fong candida albicans que es reconeix perquè forma plaques de color blanquinós a la superfície de la llengua. Passa amb més freqüència en nounats, en persones immunodeprimides i en pacients portadors de pròtesis dentals en mal estat. Tractament: amb anti-fúngics i eliminar l´agent causal (pròtesis).
•
CÀRIES
Destrucció del teixit dental propiciada pels àcids alliberats pels bacteris de la placa dipositada a la superfície de les dents. Si no es tracta, va destruint de manera progressiva la peça dental, fins que finalment afecta la polpa dental, provocant gran dolor. El tractament indicat és un empastament / obturació.
•
Carilla (o faceta)
Coberta ja sigui de porcellana o de resina per cobrir la part frontal de la dent. És una fina capa que s´adhereix a la part frontal d´una dent per millorar l´aparença.
•
CAVITAT
Una lesió de la dent causada per la càries.
•
Cefalometría
Mesura de distàncies i angles en radiografies del crani, per diagnosticar i tractar problemes ortodòntics.
•
CIMENT
Producte utilitzat per cimentar pròtesis o restauracions.
•
CIRURGIA GINGIVAL
Comprèn tots els procediments encaminats a restaurar el periodonci i el teixit gingival de les dents (allargaments coronaris, recobriment d´arrels, engrandiments gingivals ...)
•
ODONTOPEDIATRIA
És la branca de l´odontologia encarregada de tractar els nens i s´encarrega de detectar possibles anomalies en la posició dels maxil•lars o dents per a remetre a l´ortodoncista i de fer un tractament restaurador en cas de necessitar-ho. El tractament restaurador principalment es compon de tractar els traumatismes, usar segelladors que tenen la funció d´obturar lleument els solcs i fissures de les peces dentals gairebé sense treure material dental per evitar possibles càries, i en tractar les càries produïdes i les seves conseqüències. L`atenció als més petits és molt important perquè no tinguin problemes en el seu desenvolupament, o minimitzar la importància d´aquests.
•
SENSIBILITAT DENTAL
La Hipersensibilitat Dentinària (HD) o Sensibilitat Dental es defineix com un dolor dental intens i transitori causat per l´exposició de la dentina (part interna de la dent) al medi oral i que apareix després del contacte amb un estímul extern: aliments o begudes fredes, calentes, àcides, dolces; pressió tàctil, etc.
És la causa més freqüent de dolor dental i mostra una alta prevalença, afectant aproximadament a 1 de cada 7 persones adultes; pot desencadenar l´aparició de patologies bucals com càries, gingivitis o periodontitis, si no es tracta correctament.
Sol aparèixer entre els 18 i els 40 anys d´edat, i en els últims anys s´ha vist incrementada en pacients joves per l´excés del consum de begudes acidogèniques i l´ús indiscriminat de productes de blanquejament dental sense supervisió.
•
CIRURGIA PERIODONTAL A PENJOLL
Tècnica quirúrgica per al tractament de la malaltia periodontal. Aquesta tècnica té per objectius: eliminar les bosses, regenerar i guanyar inserció.
•
COMPOSITE (RESINA COMPOSTA)
Material de farciment dental del color de la dent. Compost de quars o de partícules de sílice suspeses en una matriu de resina. S´utilitza per obturacions (empastaments) i restauracions directes o indirectes.
•
COMPOSTURA
Reparació d´un aparell dental danyat, que pot ser senzilla o precisar la soldadura d´aquest.
•
CONDUCTE RADICULAR
Càmera interior de l´arrel de la dent que conté la polpa dental.
•
Cordal
Queixal del seny.
•
Corona
La part de la dent coberta amb un esmalt que sobresurt de la geniva. També es refereix a una coberta artificial de porcellana o d´or, coneguda comunament com una funda.
•
QUADRANT
Divisió de les arcades dentàries superior i inferior en quatre parts iguals: el quadrant superior dret, el quadrant superior esquerre, el quadrant inferior esquerre i el quadrant inferior dret.
•
CURETATGE
Consisteix bàsicament en el raspat de les superfícies de les arrels de les dents.
Aquest raspat té com a finalitat eliminar el carrall que s´acumula en aquestes superfícies per després allisar i deixar-les lliures d´impureses i així detenir l´avanç de la malaltia periodontal. El curetatge eliminarà els bacteris de la bossa periodontal i proporcionarà les condicions necessàries perquè la curació es produeixi.
•
Cúspide
La part punxeguda o arrodonida que sobresurt a la superfície de masticació dels molars i els premolars.
•
DENTASCAN
Programa informàtic per tomógrafos computats que permet obtenir imatges d´alta resolució de maxil·lar superior i mandíbula, i que a partir de talls en el pla axial, realitza reconstruccions panoràmiques i transversals.
•
DENTICIÓ PRIMÀRIA
El primer joc de dents. També anomenada dents de llet. Hi ha 20 dents de llet.
•
Dentina
La part de la dent directament sota l´esmalt. La dentina és molt més tova que l´esmalt.
•
DESBRIDAMENT
L´eliminació de teixit malalt similar a un raspat.
•
CIRURGIA DENTAL
Per a un tractament complet dels problemes de la cavitat oral, l´odontologia necessita el suport de la cirurgia oral. S´utilitza la cirurgia bucal per resoldre problemes com la reconstrucció d´os per implantologia, queixals del seny patològics, infeccions, quists, tractament de la malaltia periodontal, incloent empelts, tractament de les recessions gingivals (allargament anormal de les dents), tècniques de regeneració etc.
•
ELEVACIÓ DE SI MAXIL·LAR
Tècnica quirúrgica que permet l´augment d´os en l´arcada superior, amb l´objectiu d´obtenir una base òssia adequada en la qual poder col·locar implants osteointegrats.
•
ENDODÒNCIA
Correspon a tota teràpia que és practicada en el complex dentino-pulpar d´una dent. Consisteix en l´extirpació de la polpa dental i el posterior reblert i segellat de la cavitat pulpar amb un material inert. S´aplica en peces dentals fracturades, amb càries profundes que presenten lesions en el seu teixit pulpar que es coneixen com pulpitis.
Si la mort del nervi passa desapercebuda amb el temps pot afectar l´os, sense que hi hagi hagut símptomes fins a un període de temps on el dany està molt avançat.
•
Epulis
És un quist que es forma en la geniva o en les parts toves de la boca. Generalment és de caràcter benigne, però creix ràpidament i pot arribar a afectar l´os i progressar a una lesió cancerosa. Comença com una petita nafra i després es desenvolupa adquirint una aparença de dispersió, causant molèsties durant la masticació i fins i tot pot arribar a sagnar.
El tractament del l´epulis, excepte en el cas del l´epulis de l´embaràs, comporta l´extirpació quirúrgica del mateix i l´eliminació o correcció dels factors que l´han causat, ja que altrament hi ha risc que reaparegui.
•
ESCÀNER EN ODONTOLOGIA I ESTOMATOLOGIA
Tècnica radiogràfica que permet obtenir imatges tridimensionals i mesuraments exactes dels ossos maxil•lars. Molt útil en diagnòstics de precisió i en planificació de tractament d´implants.
•
ESMALT
La capa externa dura de la corona de la dent. L´esmalt és el teixit més dur del cos humà.
•
ESQUELÈTIC
Pròtesis removible parcial en la qual l´estructura és metàl·lica. Un esquelètic presenta uns retenidors, una base de resina, uns connectors majors i menors, i unes peces dentàries. El nombre de peces dentàries determina la mida de l´esquelètic
•
Estomatitis
És una inflamació de la membrana mucosa de qualsevol de les estructures de la boca, com de: genives, llengua, llavis, coll, galtes o la base de la boca. La presentació més comuna de l´estomatitis és la formació d´úlceres superficials en la cavitat oral.
La inflamació pot estar causada per problemes de la pròpia boca, com la falta d´higiene bucal, la deficiència de proteïnes en la dieta o les pròtesis dentals mal ajustades, o per cremades a la boca provocades per aliments o begudes calentes, plantes tòxiques, o per causes que afecten tot el cos, com els medicaments, les reaccions al•lèrgiques, la radioteràpia, o les infeccions.
•
Exodòncia
Procediment de la cirurgia oral que s´ocupa de practicar l´avulsió o extracció d´una dent o part d´ell, mitjançant unes tècniques i instrumental adequat, del llit ossi que l´alberga.
És l´acte quirúrgic mitjançant el qual s´extreuen les dents dels seus alvèols amb el menor trauma possible.
•
EXOSTOSIS
Creixement excessiu de l´os. Un creixement ossi no cancerós. No és nociu i es poden deixar tranquil•lament en boca, llevat que interfereixi amb un dispositiu dental, com ara pròtesis dentals, o que per la seva grandària i disposició dificulti la masticació.
•
FENESTRACIÓ
La fenestració dental és un procediment que es realitza en el context d´una ortodòncia quan hi ha una dent inclòs, és a dir, una peça dental que no ha arribat a erupcionar i ha quedat inclòs en l´os. Té especial rellevància quan passa amb algun dels canins, doncs dirigeixen la boca en tots els seus moviments i la seva extracció ha de ser l´últim recurs. L´objectiu de la fenestració dental és aconseguir que la dent erupcioni correctament.
•
FÈRULA
Dispositiu d´immobilització dentària, de material plàstic o resina acrílica, que s´utilitza en ortodòncia com estabilitzador, com a vehicle per portar a la boca substàncies blanquejants, en tractaments periodontals, així com una eina que permet el descans de dents amb mobilitat i en tractaments de patologia de l´articulació temporo- mandibular, per alleujar els símptomes d´aquesta articulació i les conseqüències sobre les superfícies masticatòries de les dents provocades per l´apretament excessiu o pel frec entre les dents superiors i inferiors (bruxisme).
•
ODONTOGERIATRIA
L´atenció de la salut bucal per a persones de 65 anys d´edat i majors i per a persones de qualsevol edat, l´estat físic general estigui significativament influenciat per processos degeneratius i malalties que s´associen habitualment amb la persona gran. En aquesta època es presenten problemes a causa del deteriorament natural de les dents. La menopausa en les dones, així com les persones sota tractaments de molts fàrmacs, genera molts trastorns com la disminució de la saliva o inflamació del periodonci, això provocarà major presència de problemes bucodentals. També és significativa l´absència de peces dentals, que faran necessàries la col•locació d´algun tipus de pròtesi.
•
FRENECTOMIA
És l´extirpació quirúrgica del fre anormal del llavi o de la llengua. Es realitza mitjançant un procediment quirúrgic odontològic pel qual s´elimina una brida o fre que uneix la llengua o el llavi inferior a la geniva, afectant a la posició dentària, protèsica o a la mobilitat lingual o labial.
•
FRE
Plec de la membrana mucosa que connecta el llavi superior o la llengua amb la mucosa alveolar. (Pot ser labial o lingual).
•
GAS DEL RIURE
Es refereix a la sedació amb òxid nitrós conscient, també conegut com gas relaxant. El pacient està despert però relaxat i sedat. La recuperació és immediata, sense seqüeles.
•
GINGIVECTOMIA / GINGIVOPLASTIA
És un procediment quirúrgic mitjançant el qual es realitza l´escissió i supressió del teixit gingival lesionat. Es fa servir, entre d´altres, per al tractament de la hiperplàstia o creixement de la geniva per medicaments, de la fibrosi de la mateixa, de les borses supra-òssies i per millorar l´accés a tècniques restauradores que envaeixen l´espai sub-gingival.
La gingivoplastia és un procediment similar al de la gingivectomia però s´empra amb una finalitat diferent, ja que el seu propòsit és el de tornar a contornejar la geniva en absència de bosses, buscant tornar-la seva arquitectura i fisiologia normals. Sempre va acompanyada de la tècnica de la gingivectomia.
•
Gingivitis
És la inflamació de les genives. Els problemes gingivals estan causats per la placa, la pel•lícula enganxosa de bacteris que es forma constantment sobre les dents. Si es deixa, aquesta placa s´acumula sobre les dents i entre ells, irritant les genives i fent que s´inflamin.
Quan s´inflamen, poden deixar un espai o formar una `bossa` sota la dent. La profunditat de la bossa augmenta en proporció a la quantitat de placa bacteriana. Això fa que les genives retrocedeixin, deixant exposada una major part de la dent.
Si no es tracta, la bossa pot ser tan gran que la dent s´afluixi i hagi de ser extreta.
•
GRANULOMA
Similar a una cicatriu; representa l´intent de l´organisme per aïllar o aturar una infecció.
•
HALITOSI
Presència de mal alè provocat en el 90% dels casos per una mala higiene bucodental, encara que no cal descartar altres possibles causes com els trastorns respiratoris o gastrointestinals.
•
HEMISECCIÓ
Divisió d´un molar inferior realitzada entre les seves arrels per aconseguir la separació d´ambdues.
•
Herpes oral
Infecció causada pel virus herpes simple que sol manifestar-se amb nafres doloroses a les genives i altres parts de la boca. La reactivació del virus, normalment propiciada per un refredat, la febre o l´ansietat, sol causar butllofes al llavi. Tractament amb antivírics
•
IMPACTAT
Dent que no pot erupcionar perquè està ensopegant amb una dent veïna.
•
IMPLANTS
Els implants dentals són additaments, com arrels artificials que es col•loquen a l´os dels maxil•lars. Creats per substituir dents absents o perdudes per qualsevol causa, capaços d´integrar-fins al punt de conviure de forma sana i totalment natural amb la resta dels teixits de la boca.
Dins la implantologia hi ha molts casos en què la col•locació dels implants requereix de situacions específiques, com són implants immediats, rog, splits o elevacions de si, entre d´altres. Implant immediat: és l´implant que es col•loca en el moment de l´extracció i sobre el qual es col•loca la pròtesi definitiva.
Els implants de bola per sobre-dentadura s´usen per fixar pròtesis completes en pacients que no porten pròtesi fixa. En el moment de la seva col•locació es fixa ja a la dentadura evitant la mobilitat habitual en aquest tipus de pròtesi.
•
INCLÒS
Es denomina així a la dent que pertany dins de l´os maxil•lar més enllà de la data en què hauria d´haver erupcionat. Situació molt freqüent amb els queixals del `seny`.
•
EMPELT
Teixit orgànic destinat a la implantació. Un tros de teixit o de material sintètic que es fa servir per reparar un defecte en les genives o os dels maxil•lars.
L´empelt és la unió d´un teixit a un altre. En odontologia, els empelts ossis s´utilitzen per omplir els defectes en l´os. L´empelt de teixit de les genives s´utilitza per reconstruir les genives retretes.
•
Interproximal
Es refereix a les superfícies de les dents que contacten amb la dent adjacent.
•
PRÒTESIS DENTAL
Una pròtesi dental, és un element artificial destinat a restaurar l´anatomia, la funció i l´estètica de l´aparell estomatognàtic. Inclou tractaments com màscares, corones i pròtesis sobre implants, les noves tècniques protèsiques, com el cad cam, garanteixen els resultats.
•
LÀSER
El làser s´utilitza en odontologia com a instrument de tall per substituir el bisturí convencional. Els avantatges del làser són menys dolor, menys o cap sagnat i infecció reduïda. Té altres propietats útils en blanquejament dental, periodòncia, hipersensibilitat dental i problemes de dolor en atm. Estan en desenvolupament alguns tipus de raig làser per reemplaçar els instruments convencionals de tall de teixits durs (tubina, `trepant`, etc.).
•
RASPAT
El raspat del teixit de les genives malaltes.
•
LEUCOPLÀSIA
Lesió blanquinosa de causa desconeguda, que es sol situar a l´interior de la galta o les genives. Quan s´associa al tabaquisme i l´alcohol pot transformar-se en un càncer en el 5% dels casos. Segons el grau d´afectació es procedirà d´una manera o altra, normalment es realitzarà l´escissió de la lesió.
•
Lingual
Pertanyent a la llengua. La superfície de les dents que mira al costat de la llengua.
•
Malar
L´os de la galta. També conegut com l´os zigomàtic.
•
MALOCLUSIÓ
L´alineació incorrecta de les dents superiors i inferiors.
•
Mandíbula
L´os del maxil•lar inferior.
•
Mantenidor dental
S´anomena mantenidor a tot aquell dispositiu, ben fix bé removible, encaminat a preservar l´espai que han deixat una o diverses dents, sempre que el seu ús estigui comprovat mitjançant l´anàlisi de l´espai.
•
MAXIL•LAR
L´os del maxil•lar superior.
•
RECOBRIMENT PULPAR INDIRECTE
Consisteix en mantenir la vitalitat i l´estimulació de la producció de teixit dur per part de la coberta de dentina tancada sotmesa al tractament. No hi ha exposició de la polpa i presenta simptomatologia al fred.
•
MODEL D´ESTUDI
Un model de guix o de pedra de les dents a partir d´una impressió de la boca. També se l´anomena model de diagnòstic.
•
Molar
Són les dents més grans i posteriors de la boca amb grans superfícies de masticació per moldre els aliments. Els adults tenen 12 molars incloent els queixals del seny, si hi són presents.
•
Mucosa
El revestiment o `pell` de la boca.
•
MONYÓ COLAT
Element que permet rehabilitar una corona dental col·locant sobre un implant osteointegrat o una arrel natural amb endodòncia, per la qual cosa es fa necessària la col·locació posterior d´una corona artificial. Els monyons colats presenten una part denominada pern per a l´implant i l´arrel i una altra anomenada monyó per a la corona.
•
OBTURACIÓ
L´ obturació dental és el procediment pel qual es restaura l´anatomia d´una dent que s´havia vist alterada bé per l´existència d´una càries (en aquest cas s´anomena empastament) o per un trencament de la mateixa que genera una cavitat. L´obturació consisteix a omplir la cavitat de la dent amb un material especial, retornant a la mateixa la seva anatomia (forma) habitual, amb la finalitat que realitzi la seva funció de forma correcta.
•
OCLUSIÓ I ATM
Controla el contacte de les superfícies de masticació de les dents superiors i inferiors. Consisteix en millorar el contacte entre les dents per a una perfecta funcionalitat, millorar l´estètica, tractar les malalties i alteracions de l´articulació temporomandibular (atm) i dels músculs d´obertura i tancament de la boca, així com problemes de sobrecàrregues de la musculatura de la mandíbula.
•
Odontesección
L´odontosecció és un procediment quirúrgic molt senzill, que consisteix en la ruptura o fractura intencional, d´una peça dentària per realitzar o facilitar un tractament posterior, el qual pot anar des de la restauració d´un fragment o peça dental fins a la exodòncia d´aquest.
•
RECOBRIMENT PULPAR DIRECTE
El recobriment pulpar directe consisteix en l´aplicació d´un medicament o recobriment a la polpa exposada, en un intent per preservar la seva vitalitat.
És un procés terapèutic que ajuda a tractar danys polpars reversibles quan la dentina o polpa s´afecten per càries, procediments restauratius o traumes.
•
ODONTOLOGIA PREVENTIVA
Disciplina de l´odontologia que s´ocupa de la prevenció de trastorns de la cavitat bucal, així com de la conservació de dents i teixits gingivals sans.
•
Odontopediatría
Indicada en els casos de càries importants que arriben a afectar la polpa i en les que es desitja conservar la dent i procedir a la seva reconstrucció.
És un procediment en el qual s´elimina la totalitat de la polpa (teixit nerviós de la dent), es segella l´espai interior (càmera pulpar) i es procedeix a la reconstrucció de la peça.
En els nens, el farcit de la càmera s´ha de fer amb materials reabsorbibles per evitar que s´obstaculitzi el creixement de la dent definitiva.
•
OBERTURA I DRENATGE PULPAR
Procediment d´urgència indicat en cas de dolor intens per abscés (acumulació de pus). La tècnica es basa en l´eliminació de teixit pulpar mort, danyat o infectat per millorar la salubritat del teixit restant. Està destinat a l´alleujament del dolor agut abans de la teràpia radicular convencional
•
ORTOGNÀTICA
Cirurgia que s´encarrega de la correcció de les deformitats maxil•lars i facials. Aquesta especialitat col•loca els ossos de la cara en una posició òptima per mastegar i aconseguir una cara proporcionada. S´aconsegueix així l´harmonia facial inexistent al pacient mitjançant el moviment del maxil•lar superior, els pòmuls i la mandíbula-mentó.
•
ORTOPANTOMOGRAFIA
La ortopantomografia o radiografia panoràmica és una tècnica radiològica que representa, en una única pel•lícula, una imatge general dels maxil•lars, la mandíbula i les dents, per tant, és de primordial utilitat en l´àrea dentomaxil•lomandibular.
•
OSTEOPLÀSTIA
La remodelació quirúrgica de l´os o substitució d´un os o part d´ell amb un altre os de vegades es fa per facilitar l´ús de la pròtesi al pacient. Es denominen així les intervencions quirúrgiques que tenen per finalitat la restauració d´un os amb l´ajuda de fragments ossis.
•
OSTEOTOMIA
És l´extirpació quirúrgica de l´os. Consisteix en la remoció d´un fragment d´aquest que altera la forma o funció dels maxil•lars. Inicialment s´elimina el fragment amb maduixes quirúrgiques o amb cisell i martell, posteriorment es regularitza la superfície amb una llima per a l´os. També pot realitzar-se amb escarpres, serres o instruments rotatoris.
•
Paladar
Els teixits durs i tous que formen el sostre de la boca i separen la boca del nas.
•
Periapical
L´àrea que envolta el final de la punta de l´arrel.
•
PERIODÒNCIA
S´ocupa de la diagnosi, prevenció i el tractament de les malalties periodontals (teixit que envolta la dent, que són les genives i l´os). Quan aquests teixits s´infecten per falta de cura, es van destruint i deixen la dent gairebé sense subjecció (periodontitis o piorrea)
•
Periodontal
Relatiu als teixits de suport de les dents incloent les genives i l´os.
- abscés periodontal: una infecció dels teixits de suport de les dents, una infecció de les genives.
- malaltia periodontal: una infecció bacteriana dels teixits de suport de les dents incloent les genives i l´os maxil•lar subjacent.
- bossa periodontal: l´aprofundiment del solc de les genives causada per bacteris. Una de les característiques de la malaltia de les genives. El solc de les genives és normalment de 0 a 3 mm. de profunditat.
•
Periodontitis (piorrea)
És la inflamació i la pèrdua de les estructures de suport de les dents a causa d´una infecció bacteriana.
La periodontitis, anomenada comunament piorrea, és una malaltia que inicialment pot cursar amb gingivitis, per després prosseguir amb una pèrdua d´inserció colàgena, recessió gingival i fins i tot la pèrdua d´os, en el cas de no ser tractada, deixant sense suport ossi a la dent . La pèrdua d´aquest suport implica la pèrdua irreparable de la dent mateixa.
•
Periodontograma
El periodontograma és la fitxa clínica en què queden reflectits els resultats més rellevants de l´exploració dental i periodontal. Permet registrar diversos paràmetres com mobilitat dental, sondeig i recessió i amb això assenyalar la posició d´una sèrie de defectes o característiques com són dents amb impactes, sense erupcionar, amb càries, amb restauracions en bon o en mal estat, amb hemorràgies al sondeig...
•
Pilar
Una dent en la qual es recolza un pont fix. En implantologia, element que connecta l´implant amb l´exterior de l´os i la geniva.
•
Placa
Una substància tova i enganxosa composta per bacteris que s´adhereix a les dents. És responsable de la càries dental, així com de malalties de les genives.
•
Placa bacteriana
Pel•lícula incolora i enganxosa composta de bacteris que es diposita de forma progressiva sobre les dents, sent la causa principal de la tosca i de la càries dental. Per a la seva eliminació són necessàries tècniques d´higiene / neteja dental.
•
PROFILAXI
La neteja de les dents per sobre de la línia de la geniva. La profilaxi pot ser realitzada per un dentista o per una higienista dental.
•
FLUORITZACIÓ
La fluorització és el procediment pel qual s´aplica fluor tòpic sobre les dents per tal de prevenir l´aparició de les càries. El fluor augmenta la resistència de l´esmalt de les dents als àcids que produeixen els bacteris de la placa bacteriana, origen de les càries. És un procediment preventiu indicat preferentment en els nens. En adults pot ser útil la seva utilització en situacions específiques com la radioteràpia.
•
PRÒTESIS IMMEDIATA
Substitució de les dents amb una pròtesi el mateix dia en que les dents s´extreuen.
•
PRÒTESIS PARCIAL
Un dispositiu extraïble que reemplaça diverses dents perdudes.
•
Provisional
Un dispositiu temporal o provisional, com una pròtesi temporal, corona o un pont. S´utilitza durant la cicatrització dels teixits, o mentre es fabrica la pròtesi definitiva.
•
PONT
Nom comú amb què ens referim a les pròtesis fixes que reposen alguna dent que falta.
•
ELEVACIÓ DE SI ATRAUMÁTICA
L´elevació de si atraumàtica o tancada és aquella que es realitza a través del llit que deixa la preparació de l´implant dental i serveix per a aquells casos en què hi ha escassetat d´os per poder col·locar un implant.
•
POLPA
El teixit a l´interior del conducte de l´arrel de la dent que consta de nervis i vasos sanguinis.
•
EMPAST
Terme comú per a referir-se a la restauració d´un dent corcats.
•
Pulpitis
Inflamació dolorosa de la polpa dentària, normalment provocada per la progressió d´una càries o per un traumatisme dental. Es distingeixen dos tipus de pulpitis: reversible i irreversible. En el cas de pulpitis reversibles, es solucionen amb un tractament conservador de la peça generalment una obturació o, simplement, cedeixen espontàniament. En ocasions es produeixen per sobrecàrrega oclusal i quan aquesta càrrega cedeix la inflamació es veu reduïda. Si parlem de pulpitis irreversibles el tractament d´elecció seria una endodòncia de la peça afectada i la seva posterior reconstrucció, també pot donar-se la necrosi de la peça per la qual cosa la solució serà igualment endodòncia.
•
PULPOTOMIA
És el tractament de la polpa (nervi) de dents temporals que presenten càries profunda amb retracció pulpar, sense simptomatologia clínica ni radiològica o amb pulpitis (inflamació) coronària. El manteniment de les dents temporals és molt important per al normal desenvolupament de les estructures orofacials. Es col•loca un material juntament amb el nervi romanent i es realitza la reconstrucció de la peça.
•
QUIST
Tumor format per una cavitat farcida de diverses substàncies que es desenvolupa en organismes vius per alteració dels teixits: un sac de líquid que conté (tracta de frenar) la lesió.
•
QUISTECTOMIA
Consisteix en l´extirpació quirúrgica de la lesió (quists periapicals) que es troba al final de l´arrel de la dent o dents, juntament amb la part final de l´arrel. Les lesions es produeixen en l´os maxil•lar o mandíbula al voltant d´una o diverses arrels que creixen destruint l´os de suport de la dent i són responsables de dolors i infeccions. Els quists són lesions freqüents i clínicament importants ja que sovint són destructius, a causa que creixen i destrueixen l´os i les arrels dentàries provocant mobilitat dentària i fins i tot es pot arribar a perdre la dent afectada pel quist i les veïnes.
•
Radicular
Pertanyent a l´arrel de la dent
•
RADIOGRAFIA INTRABUCAL
Tècnica exploratòria que consisteix en la col·locació dins de la boca de plaques radiogràfiques, de diferent grandària, que són impressionades des de l´exterior per un aparell de Raigs X.
•
ARREL
La porció de la dent coberta per ciment. Normalment, l´arrel es troba sota la geniva i no és visible a menys que hi hagi recessió de les genives.
•
RASPAT I ALLISAT RADICULAR
L´eliminació de material infectat de la superfície de l´arrel i l´allisament de la superfície de l´arrel.
S´aconsegueix mitjançant l´eliminació de la placa, la tosca i les taques de superfícies de les dents. Això es pot aconseguir amb instruments manuals o mecànics (sònics, ultrasònics o piezoelèctrics).
•
SOBREPASSI
Farcit d´una pròtesi existent per millorar el seu ajust. Es substitueix la geniva artificial, però es mantenen les dents artificials.
•
RECONSTRUCCIÓ DE MONYONS O ANGLES AMB PINS O PERNS
Reconstrucció d´una peça dentària molt deteriorada, utilitzant perns o pins per a reforç de la reparació.
•
RECUBRIMIENTO PULPAR DIRECTO
És l´encarregada del diagnòstic inicial de les patologies o malalties presents en la cavitat bucal. Resulta fonamental per determinar possibles lesions de teixits tous.
•
RECUBRIMIENTO PULPAR INDIRECTO
La tècnica de neteja d´irrigació bucal consisteix a aplicar un raig d´aigua a pressió sobre les dents i les genives. Amb això s´aconsegueix arrossegar la placa bacteriana i estimular les genives. És una tècnica que no substitueix al raspallat, sinó que el complementa.
•
REENDODÒNCIA
Procediment pel qual es torna a realitzar el tractament de conductes en una dent el tractament endodòntic inicial no ha donat el resultat esperat.
•
REIMPLANTACIÓ
Tornar a inserir una dent en la seva cavitat després d´haver desallotjat de la mateixa, generalment per un traumatisme.
Revestiment: millorar l´ajust d´una pròtesi de recobriment de la part inferior de la pròtesi.
•
RESTA RADICULAR
Les restes radiculars són el resultat de patologies dentals que generen destrucció de la corona dental, com càries i / o fractures coronàries, sense possibilitat de rehabilitació oral convencional, amb indicació d´exodòncia
•
RETENCIÓ
Un aparell que s´usa per estabilitzar les dents després del moviment ortodòntic. També s´utilitza per descriure un pilar de pont fix.
•
SARRÓ (TÀRTAR DENTAL)
Apareix quan la placa bacteriana s´endureix sobre l´esmalt, a causa del dipòsit de minerals. Pot afectar les genives i irradiar cap als teixits periodontals, provocant gingivitis i piorrea. S´aconsella la seva eliminació pel dentista un cop l´any realitzant una neteja de boca.
•
SEDACIÓ CONSCIENT
Tècnica anestèsica que consisteix en la combinació d´un medicament per ajudar a relaxar-se (un sedant) i un altre per bloquejar el dolor (un anestèsic) durant un procediment mèdic o dental. Permet recuperar-se ràpidament i retornar les activitats quotidianes poc després del procediment.
•
SEGELLAT DE FISSURES
Prima pel·lícula plàstica que es pinta sobre les superfícies de masticació de les dents posteriors (molars i premolars), per prevenir la formació de càries.
•
SEGELLADORS OCLUSALS
Són uns productes que fan servir els odontopediatres o especialistes en nens, que es col•loquen sobre les dents com si fos una pintura que protegeix a la dent de la càries, impedint que es quedin restes de menjar en els entrants o solcs dels queixals i dents.
•
PONT MARYLAND
És una pròtesi fixa adhesiva de metall i porcellana que es subjecta mitjançant cimentat en la superfície interna de les dents veïnes a la dent perduda. S´empra per reposar una dent absent o mentre cicatritza l´implant dental.
Aquesta solució serà indicada en ocasions on l´espai disponible és massa petit per a un implant o com a solució provisional fixa mentre cicatritza l´implant. Amb ella s´estabilitza l´oclusió i s’afavoreix el manteniment de les dents adjacents.
•
SEQUEDAT BUCAL
Deficiència que consisteix en una disminució del volum de saliva necessari per mantenir humida la boca. A part de causar nombroses molèsties, com nafres, mal alè, ardor a la llengua i dificultat per deglutir, afavoreix l´aparició de càries i infeccions bucals. Tractament amb substituts salivals.
•
Sialografía
Una radiografia dels conductes salivals i la glàndula després de la injecció d´un colorant.
•
TAC
Tomografia axial computeritzada (TAC), prova de diagnòstic radiològica mitjançant la utilització de raigs X i processament de les imatges per ordinador. Mitjançant l´ordinador es reconstrueixen els plànols travessats pels raigs X. A l´processar les imatges es poden veure com talls tridimensionals en un monitor de televisió o en una radiografia. Aconsegueix imatges molt precises de l´interior de l´organisme i dels seus diferents òrgans, permetent diagnòstics molt precisos.
•
TELERADIOGRAFIA (LATERAL O FRONTAL DE CRANI)
Radiografia del cap que permet l´anàlisi cefalomètric del crani. Útil en ortodòncia i cirurgia ortognàtica.
•
Torus
Els torus són nòduls o protuberàncies de diferents formes configurades per teixit ossi. Solen créixer en la línia central del paladar (torus palatí) o la zona interior de la mandíbula (torus mandibular), concretament on s´ubiquen els premolars, i l´habitual és que siguin bilaterals.
Els torus no tenen importància clínica, ja que el seu creixement és lent i no causa símptomes. Tampoc hi ha risc que es malignicen i rares vegades causen molèsties. No obstant això, en ocasions, especialment si la seva mida és apreciable, poden causar ferides a la mucosa bucal que resulten una mica doloroses i cicatritzen lentament.
•
TRANSTORN TEMPOROMANDIBULAR O DISFUNCIÓ CRANEOMANDIBULAR
Alteració de l´articulació temporomandibular (atm) i / o de la musculatura masticatòria que es manifesta amb dolor preauricular, espetecs articulars i limitació funcional masticatòria. Fèrula de descàrrega d´ús diari depenent del grau d´afectació així com la necessitat d´administrar relaxants musculars, benzodiazepines i / o antiinflamatoris en funció de la gravetat de la disfunció.
•
TRISME (TRISMUS)
És el símptoma caracteritzat per la reducció d´obertura dels maxil•lars o maixelles causat per l´espasme dels músculs de la masticació, o pot referir-se en general a totes les formes de limitació o dificultats per a l´obertura de la boca.
•
VESTIBULOPLASTIA
Procediment quirúrgic dirigit a corregir l´altura dels vestíbuls bucals (espai situat entre el llavi i la geniva).
•
XEROSTOMIA
Una disminució de la saliva que produeix sequedat a la boca. Pot ser causada per certs medicaments, tractaments de radioteràpia o per fibrosi de les glàndules salivals (síndrome de sjögren)